Foc a l’heteropatriarcat!

L’estructura heteropatriarcal de la societat occidental ens bombardeja des de petitxs amb rols de gènere que hem de reproduir en acord amb els nostres genitals. Així, la separació binària i la visió simplista del gènere, dona-home, és assimilada com a cosa natural i perpetuada en el temps. Aquests rols ens marquen com ens hem de comportar, com hem de sentir, com ens hem de relacionar i amb qui, i el que hem de desitjar, etc. Aquests rols no només generen desigualtats socials, sinó que a més ens limiten a totxs. Una de les nostres limitacions és en com hem de viure i veure la nostra sexualitat. A més, ens desinformen sobre com funciona el nostre cos, no permetent-nos comprendre’l i gaudir-lo en la seva plenitud o escollir lliurement com volem gaudir-ne.

Per exemple, dues de les normativitats sexuals que hem interioritzat són que les categoritzades com a dones no ejaculen, és a dir, que el cony no està preparat per ejacular, i que els homes que s’identifiquen com a heterosexuals no poden gaudir de rebre sexe anal ni de l’orgasme prostàtic, no poden ser penetrats. Les lluites pel dret al propi cos també han de reclamar la llibertat de decisió sobre el propi plaer i ampliar el coneixement que en tenim. Els nostres desitjos han de ser lliures d’estructures que els dirigeixin i oprimeixin.

És per això que, aprofitant la conjuntura de la 6a edició de la Muestra Marrana, des de l’Artgot volem fer una crida a alliberar-nos de l’opressió que l’estructura heteropatriarcal exerceix sobre la nostra sexualitat. Reclamem un cop més el dret al propi cos, i en concret a la pròpia sexualitat, per a totxs. Els nostres conys també saben ejacular i els nostres culs no entenen d’orientacions sexuals! Foc a l’heteropatriarcat!

La estructura heteropatriarcal de sociedad occidental nos bombardea desde que nacemos con roles de genero que debemos reproducir de acuerdo con nuestros genitales. Así, la separación binaria y la visión simplista del género, mujer-hombre, es asimilada como algo natural y perpetuada en el tiempo. Estos roles nos marcan cómo tenemos que comportarnos, cómo tenemos que sentir, cómo tenemos que relacionarnos y con quién, y qué tenemos que desear, etc. Estos roles no solamente generan desigualdades sociales, sino que además nos limitan a todxs. Una de estas limitaciones está en como debemos ver y vivir nuestra sexualidad. Además, nos desinforman sobre el funcionamiento de nuestro cuerpo, no permitiendonos comprenderlo y disfrutarlo en su plenitud o escoger libremente cómo queremos disfrutarlo.

Por ejemplo, dos de las normatividades sexuales que hemos interiorizado son que las categorizadas como mujeres no eyaculan, es decir, que el coño no está preparado para eyacular, y que los hombres que se identifiquen como heterosexuales no pueden disfrutar de recibir sexo anal ni del orgasmo prostático, no pueden ser penetrados. Las luchas por el derecho al propio cuerpo también deben reclamar la libertad de decisión sobre nuestro propio placer y ampliar el conocimiento que tenemos sobre este. Nuestros deseos deben ser libres de estructuras que los dirijan y opriman.

Es por esto que, aprovechando la coyuntura de la sexta edición de la Muestra Marrana, desde l’Artgot queremos hacer una llamada a liberarnos de la opresión que la estructura heteropatriarcal ejerce sobre nuestra sexualidad. Reclamamos una vez más el derecho al propio cuerpo, y en concreto a la propia sexualidad, para todxs. Nuestros coños también saben eyacular y nuestros culos no entienden de orientaciones sexuales. Fuego al heteropatriarcado!

The heteropatricarchal structure of western society bombards us from an early age with gender roles that we are expected to reproduce in accordance with our genitalia. In this way, the binary distinction and the simplistic view of gender, woman-man, is assimilated as a natural thing and perpetuated in time. These roles mark our behaviour, our feelings, the way we relate and what people we relate to, and what it is that we must desire. These roles, not only generate social inequalities, but they also limit us all. One of these limitations occurs in the way we live and see our sexuality. Moreover, they misinform us on the functioning of our body, not allowing us to understand and enjoy it in its fullness or to freely choose how we want to enjoy.

For instance, two of the sexual normativities that we have internalized are that those categorized as women do not ejaculate, that is, that a cunt is not able to ejaculate, and that men who identify themselves as heterosexuals cannot enjoy receiving anal sex or a prostate orgasm, they cannot be penetrated. Struggles for the right to one’s body must also defend the free will over our own desire and enhance the knowledge about it. Our desires must be free of any structure that controls and oppresses them.

For this reason, on the occasion of the 6th edition of the Muestra Marrana (‘Nasty Show’ in Spanish), l’Artgot wants to speak for the liberation from the oppression that the heteropatriarchal structure exerts over our sexuality. We claim once more the right to one’s body, and specifically to one’s sexuality, for each and everyone of us. Our cunts also know how to ejaculate and our asses do not care about sexual orientations! Fire to heteropatriachy!

Material – Poster

4F

Hem volgut fer una acció llampec per recordar el dia que va començar un dels pitjors casos de corrupció policial, jurídica i política que ha viscut Barcelona. Aquellxs que no sapigueu de què es tracta podeu trobar tota la informació al respecte a www.desmontaje4f.org i al documental 4F ni òblit ni perdó que ben aviat estarà disponible en descàrrega lliure.

Vam escollir l’escenari on va començar el muntatge per fer-hi una pintada en vermell sang molt visible des de gran part de la plaça. També vam retallar enganxines en forma d’ull amb el logo de l’Artgot fent de pupil·la i amb el “4F” gravat a la retina per col·locar-les mirant al Palau Alòs.

Patricia, Rodrigo i tantes altres víctimes del poder a la ciutat aparador, NI OBLIDEM NI PERDONEM.

Hemos querido llevar a cabo una acción relámpago para recordar el día en que empezó uno de los peores casos de corrupción policial, jurídica y política que ha vivido Barcelona. Aquellxs que no sepáis de qué se trata podéis encontrar toda la información al respecto en www.desmontaje4f.org y en el documental 4F ni òblit ni perdó que muy pronto estará disponible en descarga libre.

Escogimos el escenario donde comenzó el montaje para hacer una pintada en rojo sangre muy visible desde gran parte de la plaza. También recortamos pegatinas en forma de ojo con el logo de l’Artgot haciendo de pupila y con el “4F” gravado en la retina para colocarlas mirando al Palau Alòs.

Patricia, Rodrigo y tantas otras víctimas del poder en la ciudad escaparate, NI OLVIDAMOS NI PERDONAMOS.

We wanted to carry out a flash action to remember the day in which one of the worse episodes of police, legal and political corruption that has taken place in Barcelona started. Those of you that do not know what all this is about can find all the information you need at www.desmontaje4f.org and in the documentary 4F ni òblit ni perdó that will soon be available for free download.

We chose the scene where the set-up began to make a painting in blood red in good view from most of the square. We also cut out stickers in the shape of an eye with the logo of l’Artgot as the pupil and with the “4F” engraved in the retina to place them looking at the Palau Alòs.

Patricia, Rodrigo and so many other victims of power in the showcase city, WE DO NOT FORGET, WE DO NOT FORGIVE.

A.C.A.B.

Victor Serri – http://www.victorserri.com

Igual que la resta de formes de repressió que l’estat burgès utilitza contra la dissidència, la brutalitat policial -i la impunitat que l’acompanya- pròpia dels sistemes autoritaris va en augment les èpoques de crisi capitalista. Ho hem vist a Barcelona, que per a la majoria és cada cop més Karcelona per molt que el poder ho maquilli i vengui la Barcelona “maca”, d’aparadors, de postals i de souvenirs cutres. Però també ho hem vist arreu.

Aquesta és la nostra obra per denunciar l’eina d’opressió que és la policia. Perquè l’autoritat imposada necessita de la força bruta, entre d’altres, per mantenir-se en el poder anihilant qualsevol iniciativa que qüestioni activament els seus privilegis. La policia (tots els cossos de “seguretat” de l’estat) ajuden a sustentar la injustícia social intimidant-nos, torturant-nos i assassinant-nos per ordre de les elits econòmico-polítiques. No són els herois del poble que el poder vol vendre’ns, són els seus mercenaris disposats a qualsevol cosa per garantir els interessos dels amos.

L’única revolució real serà aquella que ens porti a una nova forma social que no inclogui ni aquest element repressiu ni cap altre. Per això cal que ens adonem de que colze a colze podem viure, no només sobreviure com a individus aïllats. Cooperant, col·laborant, compartint,.. podem anul·lar la competitivitat capitalista i aconseguir un present per a totxs.

La sang de les víctimes de la barbàrie policial impregna la història que el poder amaga. Però nosaltres ni oblidem ni perdonem.

Autogestió, Autodefensa i Acció.

Igual que el resto de formas de represión que el estado burgués utiliza contra la disidencia, la brutalidad policial -y la impunidad que la acompaña- propia de los sistemas autoritarios va en aumento en épocas de crisis capitalista. Lo hemos visto en Barcelona, que para la mayoría es cada vez más Karcelona por mucho que el poder lo maquille y venda la Barcelona “bonita”, de escaparates, de postales y de souvenires cutres. Pero también lo hemos visto en todas partes.

Esta es nuestra obra para denunciar la herramienta de opresión que es la policia. Porque la autoridad impuesta necesita de la fuerza bruta, entre otros, para mantenerse en el poder aniquilando cualquier iniciativa que cuestione activamente sus privilegios. La policia (todos los cuerpos de “seguridad” del estado) ayudan a sustentar la injusticia social intimidándonos, torturándonos y asesinándonos por orden de las élites económico-políticas. No son los héroes del pueblo que el poder quiere vendernos, son sus mercenarios dispuestos a cualquier cosa para garantizar los intereses de los amos.

La única revolución real será aquella que nos lleve a una nueva forma social que no incluya ni este elemento represivo ni ningún otro. Para ello hace falta que nos demos cuenta de que codo con codo podemos vivir, no sólo sobrevivir como individuos aislados. Cooperando, colaborando, compartiendo,.. podemos anular la competitividad capitalista y conseguir un presente para todxs.

La sangre de las víctimas de la barbarie policial impregna la historia que el poder esconde. Pero nosotrxs ni oblidamos ni perdonamos.

Autogestión, Autodefensa y Acción.

As the rest of forms of repression that the bourgeois state uses against dissidents, police brutality -and the impunity that comes along with it- characteristic of authoritarian systems increases in times of capitalist crisis. We have seen this in Barcelona, that for most is ever closer to Karcelona (jail+Barcelona) even if power tries prettying it up and selling the “nice” Barcelona, of cheesy shop windows, postcards, and souvenirs. But we have seen it everywhere else too.

This is our work to expose the oppressive tool that police is. Because the imposed authority requires brute force, among others, to stay in power annihilating any initiative that actively questions its privileges. Police (all bodies of state “security”) helps sustain social injustice intimidating, torturing and murdering us following the orders of the economic and political elites. They are not the heroes of the people that power wants to sell us, they are mercenaries willing to do anything to ensure the interests of the masters.

The only true revolution will be that which takes us to a new social form that does not include this repressive element nor any other. This requires that we realize that we can live side by side, not only survive as isolated individuals. Cooperating, collaborating, sharing,.. we can take away capitalist competitiveness and get a present for everyone.

The blood of the victims of police cruelty impregnates the history that power hides. But we do not forget, we do not forgive.

Self-management, Self-defense and Action.

Material – Enganxines: Porra, Pipa, Manilles, Placa, Avís

Res a celebrar

Cada 12 d’octubre a l’estat monàrquic espanyol la dreta i la ultradreta, la caspa i l’espanyolisme ranci commemoren el dia de la hispanitat i llueixen amb orgull el seu feixisme. A Madrid l’exèrcit imperialista espanyol, liderat per la casa reial i amb el suport de la casta política espanyola, treu pit treien els tancs i la cabra a passejar per celebrar la grandesa del seu regne. Una “grandesa” fonamentada en l’assassinat d’éssers humans i el genocidi de cultures que continua avui dia amb invasions com les de l’Iraq, l’Afganistan,.. Malauradament l’imperialisme post-colonial no és ni molt menys exclusiu de l’estat espanyol. El seu màxim exponent avui en dia són els Estats Units, però estats com França, el Regne Unit o Alemanya no es queden enrere.

A Barcelona, ja és habitual l’arribada d’espanyolistes de la resta de l’estat per sumar-se als grupúscles cada cop més organitzats a casa nostra (per exemple el Casal Tramuntana) i als partits polítics de (d’ultra)dreta (PxC, PP, C’s, Democracia Nacional,..) en diversos actes amb lemes i consignes feixistes i d’imposició autoritària, en defensa de la unitat de l’estat i del status quo en general i en oposició frontal a qualsevol expressió de llibertat nacional com ara l’exerció del dret a l’autodeterminació o de la reclamació de sobirania popular en qualsevol àmbit de la vida personal i col·lectiva (per exemple el dret a l’avortament).

Davant d’aquestes demostracions de feixisme pur i dur, l’antifeixisme s’organitza per respondre i plantar cara amb actes, concentracions i manifestacions durant tot el dia però també els dies anteriors. Pel que fa a les institucions catalanes, es limiten bàsicament al silenci. Aquest any el govern de la Generalitat ha prohibit la incorporació d’un nou tram de la manifestació feixista principal (que pretenia desfilar pel centre mateix del barri de Sants) però ha permès que es realitzés amb el recorregut típic de cada any. La pressió popular del veïnat de Sants ja fa anys que va aconseguir impedir les concentracions feixistes a la plaça dels Països Catalans i afortunadament això no ha canviat. Tot i així, el màxim representant de les institucions catalanes, el president de la Generalitat Artur Mas va assistir el 13 d’octubre a Tarragona a la beatificació de membres de l’esglèsia catòlica que va recolzar el cop d’estat feixista i el règim franquista.

Com a col·lectiu antifeixista, AI hem volgut fer la nostra contribució a la lluita. A més de les pintades amb lemes com “Imperialisme és feixisme. L’opressió continua. 12-O RES A CELEBRAR!” i com que la lluita contra l’espanyolisme opressor ja la tracten molts altres col·lectius, AI vam voler destacar la incoherència en el discurs de l’independentisme català burgès que es redueix a reclamar un estat propi anàleg al que és l’actual estat espanyol però en versió catalana. Per això ens vam inspirar en el video titulat CC13 de les companyes de ContraInfos on es mostren una seguit de monuments de Barcelona dedicats a membres de la burgesia catalana que es van enriquir a base del comerç amb persones esclavitzades amb les colònies d’ultramar (Joan Güell i Ferrer o Antoni López i López) o que van tenir un paper destacat en la repressió racista contra aquestes comunitats esclavitzades en aquestes mateixes colònies (Joan Prim i Prats). També vam deixar la nostra empremta al monument a Colom que no deixa de ser un símbol de la invasió i el saqueig del continent americà que, lluny de ser descobert per aquest personatge ja comptava amb cultures locals que el colonialisme europeu va voler anihilar.

Cada 12 de octubre en el estado monárquico español la derecha y la ultraderecha, la caspa y el españolismo rancio conmemoran el dia de la hispanidad y lucen con orgullo su fascismo. En Madrid el ejército imperialista español, liderado por la casa real y con el apoyo de la casta política española, saca pecho sacando los tanques y la cabra a pasear para celebrar la grandeza de su reino. Una “grandeza” fundamentada en el asesinato de seres humanos y el genocidio de culturas que continua hoy día con invasiones como las de Irak, Afganistán,.. Por desgracias el imperialismo post-colonial no es ni mucho menos exclusivo del estado español. Su máximo exponente hoy por hoy son los Estados Unidos, pero estados como Francia, Reino Unido o Alemania no se quedan atrás.

En Barcelona, ya es habitual la llegada de españolistas del resto del estado para sumarse a los grupúsculos cada vez más organizados locales (por ejemplo el Casal Tramuntana) y los partidos políticos de (ultra)derecha (PxC, PP, C’s, Democracia Nacional,..) en varios actos con lemas y consignas fascistas y de imposición autoritaria, en defensa de la unidad del estado y del status quo en general y en oposición frontal a cualquier expresión de libertad nacional como por ejemplo el derecho a la autodeterminación o la de la reclamación de soberanía popular en cualquier ámbito de la vida personal y colectiva (por ejemplo el derecho al aborto).

Frente a estas demostraciones de fascismo puro y duro, el antifascismo se organiza para responder y plantar cara con actos, concentraciones y manifestaciones durante todo el dia pero también los días anteriores. En lo que respecta a las instituciones catalanas, se limitan básicamente al silencio. Este año el gobierno de la Generalitat ha prohibido la incorporación de un nuevo tramo a la manifestación fascista principal (que pretendia desfilar por el centro mismo del barrio de Sants) pero ha permitido que se realizara con el recorrido típico de cada año. La presión popular de los vecinos y vecinas de Sants ya hace años que logro impedir las concentraciones fascistas en la plaza dels Països Catalans y afortunadamente esto no ha cambiado. A pesar de ello, el máximo responsable de las instituciones catalanas, el presidente de la Generalitat Artur Mas asistió el 13 de octubre en Tarragona a la beatificación de miembros de la iglesia católica que apoyo el golpe de estado fascista y el regimen franquista.

Como colectivo antifascista, AI hemos querido hacer nuestra contribución a la lucha. Además de las pintadas con lemas como “Imperialisme és feixisme. L’opressió continua. 12-O RES A CELEBRAR!” y visto que la lucha contra el españolismo opresor ya la tratan muchos otros colectivos, AI quisimos destacar la incoherencia en el discurso independentista catalán burgués que se reduce a reclamar un etado propio análogo al que es el actual estado español pero en versión catalana. Por eso nos inspiramos en el video titulado CC13 de las compañeras de ContraInfos donde se muestra una serie de monumentos de Barcelona dedicados a miembros de la burguesía catalana que se enriquecieron a base del comercio con personas esclavizadas con las colonias de ultramar (Joan Güell i Ferrer o Antoni López i López) o que tuvieron un papel destacado en la represión contra estas comunidades esclavizadas en estas mismas colonias (Joan Prim i Prats). También dejamos nuestra huella en el monumento a Colón que no deja de ser un símbolo de la invasión y el saqueo del continente americano que lejos de ser descubierto por este personaje, ya contaba con la presencia de culturas locales que el colonialismo quiso aniquilar.

Every October 12 in the monarchic Spanish state the right and far right sectors, the trash and the rank “espanyolisme” commemorate Columbus Day and proudly wear their fascism. In Madrid, the Spanish imperialist army, led by the royal house and supported by the caste of Spanish politicians, make their tanks and the goat parade to celebrate the greatness of their kingdom. A “greatness” based on the murder of human beings and on the genocide of cultures that continues today with the invasions of Iraq, Afghanistan,.. Unfortunately this post-colonialist imperialism is far from being exclusive of Spain, its greatest exponent today is the United States, but states such as France, the United Kingdom and Germany are not far behind.

In Barcelona, “espanyolistes” from the rest of the state usually arrive to join the increasingly organized local fascist groups (e.g. Casal Tramuntana) and (far) right wing political parties (PXC , PP , C ‘s, Democracia Nacional, ..) in various events with mottos and slogans of fascist and authoritarian imposition, in defense of the unity of the state and the status quo in general, and in opposition to any expression of national freedom such as the right to self-determination or any claim of sovereignty in any areas of personal and collective life (for instance the right to abortion).

Against these demonstrations of bare fascism, antifascist groups organize events, rallies and demonstrations throughout the day but also during the previous days. As for the Catalan institutions, they limit themselves mainly to silence. This year the government of Catalonia has banned the extension of the main fascist demonstration (which sought to march right through the center of Sants, a working-class neighbourhood) but it allowed the demonstration to be held with the typical itinerary of each year. Years of popular pressure in the neighbourhood of Sants managed to prevent fascist concentrations in the Països Catalans square and fortunately this has not changed. However, on 13 October the main representative of the Catalan institutions, the president of the government of Catalonia (la Generalitat), attended the beatification in Tarragona of the Catholic church members who supported the fascist coup d’état and Franco’s regime.

As an antifascist collective, AI wanted to make our contribution to the antifascist struggle. Besides painting some walls with slogans such as “Imperialism is fascism. Oppression continues. 12-O NOTHING TO CELEBRATE!” and as the fight against oppressive “espanyolisme” is already treated by many other groups, AI wished to highlight an inconsistency in the discourse of Catalan bourgeois independentism which is reduced to a claim for a state that is analogous to the current Spanish state, but in Catalan version. We were inspired by a video entitled CC13 created by the colleagues of ContraInfos that shows a series of monuments in Barcelona dedicated to members of the Catalan bourgeoisie who enriched themselves with the trade of enslaved people with the overseas colonies (Joan Güell i Ferrer, Antonio Lopez i Lopez) or who played a major role in the racist repression of these enslaved communities in this same colonies (Joan Prim i Prats). We also left a mark at the Columbus monument that is a symbol of the invasion and plundering of the American continent, that far from being discovered by this personality, already had local cultures that European colonialism wanted to annihilate.

Nota: la última imatge és un muntatge en la que hem situat el cartell en la posició aproximada on el vam enganxar perquè molt probablement els mateixos que van col·locar l’enganxina de l’estanquera ens el van arrencar. – La última imagen es un montaje en el que hemos situado el cartel en la posición aproximada donde lo pegamos porque muy probablemente los mismos que colocaron la pegatina de la estanquera nos lo arrancaron. – The last image is a monatge in which we have located the poster in the approximate position where we stuck it because most likely it was removed by the same people who put the “estanquera” sticker.

Material – Cartells: #1 #2 #3 #4

Free Park Güell

La defensa d’un espai públic de tot_s i per a tot_s és un punt principal del nostre manifest. És per això que davant l’ofensiva de l’ajuntament i l’empresa privada B:SM (abans era pública però recentment l’alcalde Xavier Trias ha decidit posar-la en mans privades) en favor de la mercantilització i la privatització de la gestió del Park Güell, hem volgut dur a terme la nostra particular campanya per un Park Güell lliure i gratuït.

Inicialment el Park Güell es va concebre com un emplaçament per a les segones residències de la burgesia barcelonina però només si va arribar a construir una casa model i es va acabar convertint en el que ha estat fins avui dia: un jardí i parc públic de tothom i per a tothom, molt present en la vida dels veïns i les veïnes dels barris amb els que limita. I així volem que continuï sent. Per més informació sobre aquest conflicte podeu consultar la pàgina de la Plataforma Defensem el Park Güell i contribuir al finançament del seu documental “El Dret a Gaudí(R)”.

Tenim un missatge per aquells que des de les seves poltrones puguin sentir la temptació d’acusar-nos de vandalisme i utilitzar les intervencions com a excusa per intentar justificar el tancament del parc o deslegitimar altres formes de lluita política: totes les localitzacions han sigut expressament escollides per no afectar el patrimoni arquitectònic i monumental del Park Güell. En particular les parets a l’interior del recinte del parc en les que s’ha actuat mai no han format part del conjunt arquitectònic i monumental, i a més han sigut alterades al llarg del temps sense preservar la seva aparença prèvia. Tot i així, si algú encara té ganes de parlar de vandalisme, ens agradaria saber com és que s’han trencat algunes de les boles de pedra massisa que envoltaven la Plaça de la Natura, elements de l’obra de Gaudí, i que s’han retirat del seu lloc original durant els “treballs d’adequació del Park Güell per regular l’accés turístic a la zona monumental” -en realitat treballs per mercantilitzar l’accés de qualsevol persona a la zona monumental, no només dels turistes. Una sort similar han patit alguns bancs de pedra massissa que evidentment també formen part del patrimoni original del parc. [Comunicat #1]

La defensa de un espacio público de todxs y para todxs es un punto principal de nuestro manifiesto. Es por ello que frente a la ofensiva del ayuntamiento y la empresa privada B:SM (antes era pública pero recientemente el alcalde Xavier Trias ha decidido ponerla en manos privadas) en favor de la mercantilización y la privatización de la gestión del Park Güell, hemos querido llevar a cabo nuestra particular campaña por un Park Güell libre y gratuito.

Inicialmente el Park Güell se concibió como un emplazamiento para las segundas residencias de la burguesía barcelonesa pero sólo se llego a construir una casa modelo y se acabó convirtiendo en lo que ha sido hasta hoy: un jardín y parque público de todxs y para todxs muy presente en la vida de los vecinos y las vecinas de los barrios con los que limita. I así queremos que continue siendo. Para más información sobre este conflicto podéis consultar la página de la Plataforma Defensem el Park Güell y contribuir a la financiación de su documental “El Dret a Gaudí(R)”.

Tenemos un mensaje para aquellos que desde sus poltronas puedan sentir la tentación de acusarnos de vandalismo y usar las intervenciones como excusa para intentar justificar el cierre del parque o deslegitimar otras formas de lucha política: todas las localizaciones han sido expresamente escogidas para no afectar el patrimonio arquitectónico y monumental del Park Güell. En particular las paredes en el interior del recinto del parque en las que se ha actuado nunca han formado parte del conjunto arquitectónico y monumental, y además han sido alteradas a lo largo del tiempo sin preservar su apariencia previa. Aún así, si alguien todavía tiene ganas de hablar de vandalismo, nos gustaría saber como es que se han roto algunas de las bolas de piedra maciza que rodeaban la “Plaça de la Natura”, elementos de la obra de Gaudí, y que se han retirado de su sitio original durante los “trabajos de adequación del Park Güell para regular el acceso turístico a la zona monumental” -en realidad los trabajos son para mercantilizar el acceso de cualquier persona a la zona monumental, no sólo de los turistas. Una suerte similar han corrido los bancos de piedra maciza que evidentmente también forman parte del patrimonio original del parque. [Comunicat #1]

The defence of everyone’s public space is a main point of our manifesto. That is why to show our opposition to the offensive by the council and the private company B:SM (formerly public but recently mayor Xavier Trias decided to put it in private hands) to promote the commercialization and management privatization of Park Güell, we carried out our particular campaign for a Free Park Güell.

Park Güell was initially conceived as an area for the vacation homes of the high class in Barcelona, but only one model home was ever built, and it ended up being what it has been until now: everybody’s public garden and park, very present in the daily life of the residents of the limiting neighbourhoods. And so we want to keep it. For more information on this conflict please visit the website of the Plataforma Defensem el Park Güell and contribute to the funding of their documentary “El Dret a Gaudí(R)”.

We have a message for those who might feel the temptation of accusing as of vandalism and use the interventions as an excuse to try to justify the closure of the park or to undermine other means of political struggle: all locations where expressly chosen not to affect the architectonic and monument patrimony of Park Güell. In particular the walls inside the grounds of the park in that were acted on have never been part of the architectural and monument complex, and they have been altered over time without preserving its previous appearance. However, if someone wishes to speak about vandalism, we would like to know how was it that some of the solid-rock balls that surrounded the “Plaça de la Natura” (Nature’s Square), elements of Gaudí’s work, which were removed from its original place during the “adaptation works to regulate the tourist access to the monumental area” -actually the works are to commercialize the access of any person to the monumental area, not just tourists. Some solid-rock benches have suffered a similar fate which evidently are also part of the original patrimony of the park. [Comunicat #1]

Material – Logos: #1 #2 Cartoons: #1 #2 #3 Stickers: smaller/small/big/bigger.

Prou especisme!

La prohibició de les corridas a Catalunya ha estat utilitzada dins del discurs populista de confrontació Catalunya-Espanya per ambdues parts. Des de l’estat espanyol s’ha venut la idea de que la prohibició es basava exclusivament en el dubtós argument de que les corridas són una tradició espanyola i no catalana. Si bé l’argument és en efecte dubtós, és discutible que s’hagi utilitzat com a tal, i en tot cas el que no és cert és que hagi estat l’únic. Per part de les institucions catalanes s’ha presentat la mesura com una defensa dels drets dels animals. Si bé és cert que la prohibició protegeix els braus del maltracte, la tortura i l’assassinat de les corridas, hi ha altres tradicions similars, com ara el bou embolat, en les que l’animal també és torturat però que no han sigut incloses en la prohibició perquè malauradament estan més arrelades al territori català.

Des de l’Artgot hem volgut denunciar aquesta situació de manipulació per part del poder i aprofitar per ampliar el discurs a la defensa dels drets de tots els animals i a la lluita contra l’especisme que actualment domina la societat.

La prohibición de las corridas en Catalunya ha sido utilizada dentro del discurso populista de confrontación Catalunya-España por ambas partes. Desde el estado español se ha vendido la idea de que la prohibición se basaba exclusivamente en el dudoso argumento de que las corridas son una tradición española y no catalana. Si bien el argumento es en efecto dudoso, es discutible que se haya utilizado como tal y en cualquier caso no es cierto que haya sido el único. Por parte de las instituciones catalanas se ha presentado la medida como una defensa de los derechos de los animales. Si bien es cierto que la prohibición protege a los toros del maltrato, la tortura y el asesinato de las corridas, hay otras tradiciones similares, como el toro embolado, en las que el animal también es torturado pero que no han sido incluidas en la prohibición porque por desgracia están más arraigadas en el territorio catalán.

Desde l’Artgot hemos querido denunciar esta situación de manipulación por parte del poder y aprovechar para ampliar el discurso a la defensa de los derechos de todos los animales y a la lucha contra el especismo que actualmente domina la sociedad.

The prohibition of the corridas in Catalunya has been used within the populist discourse of Catalunya-Espanya confrontation by both sides. The Spanish state tried to sell the idea that the prohibition was based exclusively in the uncertain argument that the corridas are a Spanish tradition and not a Catalan one. Whereas this argument is indeed uncertain, whether it has been used or not is arguable, and in any case it is not true that it has been the only one. Catalan institutions have presented the measure as a defence of animal rights. While it is true that the prohibition protects bulls from the mistreatment, torture, and slaughter of the corridas, there are other similar traditions, such as the “bou embolat” (a bull with fire balls on its horns), in which the animal is also tortured, that have not been included in the prohibition because unfortunately they are more rooted in the Catalan territory.

L’Artgot wanted to denounce this situation of manipulation by the power and take the chance to expand the discourse to the defence of animal rights’ and the struggle against speciesism that presently dominates society.

Avortament lliure i gratuït!

Accions: #1 – #2
—————————————————— #2 ——————————————————  El dia 25 de cada mes una processó de grups ultracatòlics com per exemple l’AVA (Associació de Víctimes de l’Avortament… WTF?!) desfila per l’Avinguda Gaudí fins la Sagrada Família amb el seu missatge d’odi contra l’avortament i en general contra la llibertat de decidir sobre el propi cos. Perquè en el fons tenen por dels nostres cossos alliberats, insubmissos i plens de plaers. Per mostrar-los el nostre rebuig i la nostra convicció de que el dret al propi cos és indiscutible vam marcar el seu recorregut habitual amb unes plantilles i una mica d’esprai per a que ho hagin de veure cada cop que hi passin. La tercera foto mostra un dels missatges que vam deixa a les parets de la ciutat per col·laborar en la campanya #SOSDretAlPropiCos.

El día 25 de cada mes una procesión de grupos ultracatólicos como por ejemplo el AVA (Asociación de Víctimas del Aborto… WTF?!) desfila por la Avinguda Gaudí hasta la Sagrada Familia con su mensaje de odio contra el aborto y en  general contra la libertad de decidir sobre el propio cuerpo. Porque en el fondo tienen miedo de nuestros cuerpos liberados, insumisos y llenos de placeres. Para mostrarles nuestro rechazo y nuestra convicción de que el derecho al propio cuerpo es indiscutible marcamos su recorrido habitual con unas plantillas y un poco de spray para que tengan que verlo cada vez que pasen. La tercera foto muestra uno de los mensajes que dejamos en las paredes de la ciudad para colaborar en la campaña #SOSDretAlPropiCos.

On the 25th day of every month a procession of ultracatholic groups such as the AVA (Association of Victims of Abortion… WTF?!) march down Avinguda Gaudí to the Sagrada Família with their message of hatred against abortion and in general against the freedom to decide about one’s body. Because deep inside they fear our liberated, rebellious and pleasure-full bodies. To show them our rejection and our conviction that the right to one’s own body is indisputable we marked their usual itinerary with some stencils and spray so that they have to see it every time the pass by. The third picture shows one of the messages we left on the city walls to collaborate in the campaign #SOSDretAlPropiCos.
—————————————————— #1 ——————————————————
Tal com s’explica en aquest reportatge a Pikara Magazine, la reforma de la llei de l’avortament anunciada per Gallardón suposarà un retrocés en el dret de les biodones a decidir sobre el nostre propi cos. Aquesta llei no farà que deixem d’avortar, només aconseguirà que ho fem en pitjors condicions augmentant el risc per a les nostres vides. Davant de l’ofensiva antiavortista (mal autoanomenada “pro-vida”) orquestrada per la “conferencia episcopal española” en suport d’aquesta proposta de llei, molts col·lectius vam decidir contraatacar desfigurant la seva publicitat pro-vocadora de vòmit (hem desenfocat la foto per a que l’efecte no sigui tan fastigós).

Els cartells van ser ràpidament i degudament tunejats, així que vam portar la nostra acció a un dels símbols més emblemàtics de l’església catòlica a Barcelona: la Catedral. Ells bombardegen els nostres carrers posant les seves opinions en boca d’embrions, fetus i bebès (curiosament blanc, ros, masculí i vestit blau) alhora que invisibilitzen les úniques implicades en l’avortament amb capacitat per manifestar la seva pròpia opinió. Nosaltres responem a aquesta agressió en forma de moralisme desubicat amb la convicció de que el dret a l’avortament i al propi cos ens corresponen exclusivament a cadascú.

Como se explica en este reportaje en Pikara Magazine, la reforma de la ley del aborto anunciada por Gallardón supondrà un retroceso en el derecho de las biomujeres a decidir sobre nuestro propio cuerpo. Esta ley no hará que dejemos de abortar, sólo conseguirá que lo hagamos en peores condiciones aumentando el riesgo para nuestras vidas. Frente a la ofensiva antiabortista (mal autonombrada “pro-vida”) orquestada por la conferencia episcopal española en apoyo a esta propuesta de ley, muchos colectivos decidimos contraatacar desfigurando su publicidad pro-vocadora de vómito (hemos desenfocado la foto para que el efecto no sea tan asqueroso).

Los carteles publicitarios fueron rápidamente y debidamente tuneados, así que llevamos nuestra acción a uno de los símbolos más emblemáticos para la iglésia católica en Barcelona: la Catedral. Ellos bombardean nuestras calles poniendo sus opiniones en boca de embriones, fetos y bebés (curiosamente blanco, rubio, masculino y vestido de azul) a la vez que invisibilizan a las únicas implicadas en el aborto con capacidad para manifestar su propia opinión. Nosotras respondemos a esta agresión en forma de moralismo desubicado con la convicción de que el derecho al aborto y al propio cuerpo nos corresponden exclusivamente a cada una.

As explained in this article at Pikara Magazine, the reform of the abortion law announced by Gallardón will be a setback in the right of biowomen to decide about our own body. This law will not stop us from aborting, it will only force us to do it in worse conditions increasing the risk to our lives. Against the anti-abortion offensive (wrongly self-appointed “pro-life”) orchestrated by the “conferencia episcopal española” in support of this bill, many groups decided to counterattack by defacing their vomit pro-voking advertisements (we blurred the pic to reduce its disgusting effect).

The poster ads were quickly and duly tuned, so we took our action to one of the most iconic symbols of the catholic church in Barcelona: the Cathedral. They bombard our streets by putting their opinions in the mouths of embryos, fetuses and babies (curiously enough, one which is white, blond, masculine, and dressed in blue) and at the same time they ignore the only ones involved in abortion with the actual ability to express their own opinion. We answer back to this aggression in the form of misplaced moralism with the conviction that the right to abortion and to one’s own body correspond exclusively to each one of us.

Material – Enganxina Dickross

l’Artgot Irat Cru

Amb la tripulació reunida per fer autoavaluació vam decidir que volíem un nom en català que és la llengua del nostre entorn i la de molt_s de nosaltres. Mantindrem el nom en anglès, però el nostre àmbit d’actuació i la nostra realitat social immediata són en català així que també tindrem un nom en aquesta llengua.

El nom escollit és l’Artgot Irat Cru, l’Artgot Irat, l’Artgot Cru o simplement l’Artgot. La versió completa té les mateixes inicials i síl·labes que el nom en anglés. A més té un aire d’embarbussament. “Artgot” és la barreja d'”Art” i “Argot” i indica que usem el llenguatge artístic urbà. Els adjectius “Irat” i “Cru” són també força transparents: estem cabrejats i ens expressem sense embuts.

Con la tripulación reunida para hacer autoevaluación decidimos que queríamos un nombre en catalán que es la lengua de nuestro entorno y la de muchxs de nosotrxs. Mantendremos el nombre en inglés, pero nuestro ámbito de actuación y nuestra realidad social inmediata son en catalán así que también tendremos un nombre en esta lengua.

El nombre escogido es l’Artgot Irat Cru, l’Artgot Irat, l’Artgot Cru o simplemente l’Artgot. La versión completa tiene las mismas iniciales y sílabas que el nombre en inglés. Además tiene un aire de trabalenguas. “Artgot” es la mezcla de “Art” y “Argot” e indica que usamos el lenguaje artístico urbano. Los adjetivos “Irat” (airado) y “Cru” (crudo) son también bastante transparentes: estamos cabreados y nos expresamos sin tapujos.

With the crew assembled for self-evaluation we decided that we wanted a name in Catalan which is the language of our environment and of many of us. We will keep the name in English, but our field of action and our immediate social reality are in Catalan so we will have a name in this language too.

The chosen name is l’Artgot Irat Cru, l’Artgot Irat, l’Artgot Cru or simply l’Artgot. The full version has the same initials and syllables as the name in English. Moreover it is a bit of a tongue-twister. “Artgot” is a mix of “Art” and “Argot”, and indicates that we use the urban art language. The adjectives “Irat” (wroth) and “Cru” (raw) are also quite transparent: we are pissed and we express ourselves bluntly.

Material – Stencil #1

System error message

Els ordinadors són cada cop més part central de la nostra vida i amb ells els seus habituals missatges d’error del sistema. Missatges d’error que la majoria de vegades ignorem de la mateixa manera que ignorem totes les senyals que ens indiquen que el sistema que regeix la nostra societat és erroni perquè és perversament injust. Un sistema que funciona a la perfecció per una minoria de paràsits socials que s’aprofiten del sentiment d’indefensió apresa de part del poble que ells mateixos potencien. És a les nostres mans prendre consciència de la nostra situació deixant d’ignorar aquests missatges d’error i treballant per crear una realitat social cada cop més justa.

Aquesta és la nostra primera creació per al bombardeig artivista de les pantalles del sistema (caixers automàtics, màquines expenedores, televisors,..). El desig és fer-ne una difusió com més massiva possible i potencialment viral tan al carrer com sobretot a la xarxa. Aquesta intervenció no es limita ni a un instant ni a un espai determinats sinó tot el contrari. Per tot això us animem a difondre-la! Sigueu imaginatius i envieu-nos fotos!

Los ordenadores son cada vez más parte central de nuestra vida y con ellos sus habituales mensajes de error del sistema. Mensajes de error que la mayoría de veces ignoramos de la misma forma que ignoramos todas las señales que nos indican que el sistema que rige nuestra sociedad es erróneo porque es perversamente injusto. Un sistema que funciona a la perfección para una minoría de parásitos sociales que se aprovechan del sentimiento de indefensión aprendida de parte del pueblo que ellos mismos potencian. Está en nuestras manos tomar consciencia de nuestra situación dejando de ignorar estos mensajes de error y trabajando para crear una realidad social cada vez más justa.

Ésta es nuestra primera creación para el bombardeo artivista de las pantallas del sistema (cajeros automáticos, máquinas expendedoras, televisores,..). El deseo es darle una difusión lo más masiva posible y potencialmente viral tanto en la calle como sobretodo en la red. Esta intervención no se limita ni a un instante ni a un espacio determinados sinó todo lo contrario. Por todo esto os animamos a difundirla! Sed imaginativos y mandadnos fotos!

Computers are becoming more and more central to our life and with them their usual system error messages. Error messages that we ignore most of the time as we ignore all signals that indicate that the system that rules our society is erroneous because it is perversely unjust. A system that works perfectly for a minority of social parasites that profit from the feeling of learned helplessness of part of the people that they themselves favour. It is in our hands to become aware of our situation by not ignoring the error messages anymore and working to create a social reality growing more and more just every day.

This is our first artwork for artivist bombing of the screens of the system (ATM, vending machines, TVs,..). Our desire is to give it as much spreading as possible and potencially viral both in the street and especially on the net. This intervention is not limited to a specific time or a space, quite the opposite. For all that we encourage you to spread it! Be imaginative and send us pictures!

Material – Enganxina #1, Sticker #1, Enganxina #2, Sticker #2

Acció! – Fotos: #1, #2, #3 / Vídeos: #1

Visca la lluita feminista!

El 8 de març és el dia internacional de la Dona i vam voler preparar un pòster per posar de manifest la manca de visibilitat i la distorció que pateixen la discriminació patriarcal i el masclisme en la nostra societat. Inspirat en el lema feminista “Posa’t les ulleres morades!” vam dissenyar el nostre particular test d’agudesa visual sobre conflictes socials per mostrar que no totes les lluites llibertàries reben la mateixa atenció quan en realitat totes elles estan íntimament lligades i cap d’elles té sentit sense la resta.

El 8 de marzo es el día internacional de la Mujer y quisimos preparar un póster para poner de manifiesto la falta de visibilidad y la distorción que sufren la discriminación patriarcal y el machismo en nuestra sociedad. Inspirado en el lema feminista “¡Ponte las gafas moradas!” diseñamos nuestro particular test de agudeza visual sobre conflictos sociales para mostrar que no todas las luchas libertarias reciben la misma atención cuando en realidad todas ellas están íntimamente ligadas y ninguna tiene sentido sin el resto.

The 8th of March is the International Women’s Day and we wanted to prepare a poster to highlight the lack of visibility and the distortion affecting patriarchal discrimination and male chauvinism in our society. Inspired in the feminist motto “Put on the purple glasses!” we designed our particular visual acumen test on social conflicts to show that not all libertarian struggles receive the same attention when in reality all of them are intimately related and none of them makes any sense without the rest.

Material – Poster

Can Vies

Com molt bé expliquen ells mateixos a la seva pàgina, per quarta vegada TMB vol desallotjar Can Vies. Per dinamitzar les mostres de suport han organitzat un concurs agitatiu. Aquesta és la contribució d’Alien Inside a la defensa d’un model d’autogestió oposat a l’habitual especulació urbanística institucional i privada. Mides: 2 m x 5 m aproximadament.

Como explican muy bien ellos mismos en su página, por cuarta vez TMB quiere desalojar Can Vies. Para dinamizar las muestras de apoyo han organizado un concurso agitativo. Esta es la contribución de Alien Inside a la defensa de un modelo de autogestión opuesto a la habitual especulación urbanística institucional y privada. Medidas: 2 m x 5 m aproximadamente.

As they explain very well in their website, for the fourth time TMB want is to evict Can Vies. To dynamize the show of support they have organized a mobilizing contest. This is the contribution by Alien Inside in defense of a self-management model opposed to institutional and private urban speculation. Size: 2 m x 5 m. approximately.

 En català el joc de paraules del poema és transparent. Diu així: “Can Vies no el Can Vies per res. Des de fa 15 anys Can vies. Avui Can Vies el present. Can Vies el futur. Can Vies per sempre. Can Vies (és d)el barri.

El poema es un juego de palabras: en catalán “Can Vies” suena igual que “canvies” (cambias). Dice así: “Can Vies no lo cambias por nada. Desde hace 15 años cambias. Hoy cambias el presente. Cambias el futuro. Cambias para siempre. Cambias (es d)el barrio.”

The poem is a wordplay: in Catalan “Can Vies” sounds exactly like “canvies” (you change). It reads: Can Vies you don’t change it for anything. For 15 years you’ve been changing (different tense used in Catalan). Today you change the present. You change the future. You change forever. You change (is part of) the neighbourhood.

Material – Poem Sticker

Cervells tous

Per posar de manifest l’estupidesa ofensiva del consumisme capitalista, especialment exagerada durant els dies de Nadal, vam utilitzar una campanya de publicitat de tous. Aquesta empresa de productes de luxe va omplir l’espai públic amb avets de Nadal amb propaganda. Com que no creiem que l’espai públic es pugui comprar amb diners, vam decidir que faríem ús d’aquesta propaganda per expressar la nostra crítica. Aquí us deixem algunes de les imatges de les intervencions que vam dur a terme.

Para poner de manifiesto la estupidez ofensiva del consumismo capitalista, especialmente exagerada durante los días de Navidad, utilizamos una campaña de publicidad de tous. Esta empresa de productos de lujo llenó el espacio público de árboles de Navidad con propaganda. Como no creemos que el espacio público se pueda comprar con dinero, decidimos que haríamos uso de esta propaganda para expresar nuestra crítica. Aquí os dejamos algunas de las imágenes de las intervenciones que llevamos a cabo. “Cervells tous” significa cerebros blandos.

To highlight the offensive stupidity of capitalistic consumerism, especially exaggerated during Christmas, we used an advertising campaign by tous. This company of luxury goods filled the public space with propaganda Chirstmas trees. Because we don’t think that public space can be bought with money, we decided to make use of this propaganda to express our criticism. Here you have some of the images of the interventions that we carried out. “Cervells tous” means soft brains.

Material – Demotivational, Logo, Stencil

Capçalera

La capçalera es composa dels dos logos i el nom del grup. Per aconseguir aquesta imatge vam utilitzar una plantilla per pintar el nom del grup sobre una làmina de plàstic translúcid i vam afegir les dues enganxines dels logos a banda i banda. Amb aquesta eina-obra vam fer unes quantes fotografies col·locant la làmina sobre diferents superfícies i ens vam quedar amb la que més ens va agradar. Aquí us deixem un parell de capçaleres alternatives.

La cabecera se compone de los dos logos y el nombre del grupo. Para conseguir esta imagen utilizamos una plantilla para pintar el nombre del grupo sobre una lámina de plástico translúcido y añadimos las dos pegatinas de los logos a ambos lados. Con esta herramienta-obra hicimos unas cuantas fotografías colocando la lámina sobre diferentes superfícies y nos quedamos con la que más nos gusto. Aquí os dejamos un par de cabeceras alternativas.

The heading is composed of the two logos and the name of the group. To create this image we used a stencil to paint the name of the group on a translucent plastic sheet and added the two stickers at each side. With this tool-artwork we took a few pictures placing the sheet on top of different surfaces and we picked the one that we liked best. Here you have a couple alternative headings.

Preparant el manifest

El següent pas és redactar el manifest del nostre projecte d’art urbà. Com podeu veure al menú superior, tenim pensat escriure’l en català i castellà, però també en anglès. Sisplau tingueu paciència, ens prendrà un temps fer-ho. Si veieu qualsevol tipus d’error lingüístic, especialment en la versió anglesa, no dubteu a fer-nos-ho saber a través d’un comentari. Per donar-vos una idea dels nostres referents, us deixem aquesta imatge.

El siguiente paso es redactar el manifiesto de nuestro proyecto de arte urbano. Como podéis ver en el menú superior, tenemos pensado escribirlo en catalán y castellano, però también en inglés. Por favor tened paciencia, nos llevará un tiempo hacerlo. Si véis cualquier tipo de error lingüístico, especialmente en la versión inglesa, no dudéis en hacernoslo saber mediante un comentario. Para daros una idea de nuestros referentes, os dejamos esta imagen.

The next step is composing the manifesto for our street art project. As you can see on the top menu, we intend to write it in Catalan and Spanish, but also in English. Please be patient, it will take a while. If you see any kind of language mistake, especially in the English version, do not hesitate to let us know in a comment. To give you an idea of our referents, we leave you this image.

 

Nom & Logos

“Alien Inside” representa el sentiment d’alienació davant d’una realitat social que sabem intolerablement injusta, però també el sentiment d’alienació de nosaltres mateixes quan ens deixem arrossegar per aquestes realitats sense revoltar-nos.

“Alien Inside” representa el sentimiento de alienación frente a una realidad social que sabemos intolerablemente injusta, pero también el sentimiento de alienación de nosotrxs mismxs cuando nos dejamos arrastrar por estas realidades sin sublevarnos.

“Alien Inside” represents the feeling of alienation from a social reality that we know unbearably unfair, but also the feeling of alienation from ourselves when we let ourselves be carried away by these realities without revolting.

Els nostres dos logos volen mostrar les idees darrere del nom del projecte. En el primer logo vam posar el nostre Alien (mig extraterrestre i mig muntant) dins d’una claveguera/presó (influenciada per l’estètica de “Les Tortugues Ninja”) de la qual està intentant escapar per expressar la seva incomoditat i les seves idees a favor d’un societat més justa i en contra la repressió a través de l’art urbà representat pel pot d’esprai.

Nuestros dos logos quieren mostrar las ideas detrás del nombre del proyecto. En el primer logo pusimos a nuestro Alien (medio extraterrestre y medio mutante) dentro de una alcantarilla/prisión (influenciada por la estética de “Las Tortugas Ninja”) de la cual está intentando escapar para expresar su incomodidad y sus ideas a favor de una sociedad más justa y en contra de la represión a través del arte urbano representado por el bote de spray.

Our two logos intend to show the ideas behind the project name. In the first logo we put our Alien (half extraterrestrial and half mutant) inside a sewer/prison (influenced by the aesthetics of “Teenage Mutant Ninja Turtles”) from which he/she is trying to escape to express his/her discomfort and his/her ideas in favour of a fairer society and against repression through street art represented by the spray can.

En el segon logo el nostre Alien s’està saltant un senyal de prohibit (inspirat en un logo dels Caçafantasmes). La simbologia és clara: l’Alien passa de les prohibicions injustes i absurdes per donar el seu missatge de protesta i alternativa altre cop amb el seu pot esprai. Perquè la imposició és el contrari al consens.

En el segundo logo nuestro Alien está saltándose un señal de prohibido (inspirado en un logo de los Cazafantasmas). La simbologia es clara: el Alien pasa de las prohibiciones injustas y absurdas para dar su mensaje de protesta y alternativa otra vez con su bote de spray. Porque la imposición es lo contrario al consenso.

In the second logo our Alien is jumping a prohibition sign (inspired by a Ghostbusters logo). The symbology is clear: the Alien doesn’t care about unfair and absurd prohibition to give his/her message of protest and alternative again with his/her spray can. Because imposition is the opposite to consensus.

Material –  Logo #1, Logo #2, Stencil #1, Stencil #2

Under construction

Aquesta és la pàgina web d’Alien Inside. El nostre projecte d’art urbà tot just comença i en aquest moment aquesta pàgina està en construcció. Tenim previst acabar el disseny de la pàgina en les dues properes setmanes. Quan estigui fet, us explicarem més sobre els nostres plans i idees.

Esta es la página web de Alien Inside. Nuestro proyecto de arte urbano justo empieza y en este momento esta página está en construcción. Tenemos previsto acabar el diseño de la página en las dos próximas semanas. Cuando esté hecho, os contaremos más sobre nuestros planes e ideas.

This is the website of Alien Inside. Our street art project is just beginning and at the moment this website is under construction. We intend to finish the website design within the next couple of weeks. When this is done, we will tell you more about our plans and ideas.